La cuina de les estrelles

Les estrelles Michelin són un dels reconeixements gastronòmics més importants. Els restaurants que les reben tenen assegurada la projecció internacional. Els germans Michelin van crear el 1900 una guia en què recollien establiments on poder reparar els automòbils. A partir de 1920, van afegir recomanacions de llocs on allotjar-se i restaurants. Les primeres crítiques les escrivien els mateixos usuaris, posteriorment, es va introduir la figura de l'inspector anònim.

            Com s'aconsegueixen les Estrelles Michelin? on Prezi

La primera estrella Michelin de Catalunya va arribar el 1976, al restaurant el Bulli. Durant les últimes dècades, més xefs han aconseguit aquesta menció i han posicionat la cuina catalana en el mapa i, en alguns casos, l’han exportat ben lluny de casa. Pel camí, també s’han apagat estrelles. Com les tres que lluïa el Bulli fins que va tancar les portes, o la que es va retirar al restaurant Can Fabes després de la mort del xef Santi Santamaria.

Enguany, 21 restaurants de Catalunya brillen a la guia Michelin. El Celler de Can Roca de Sant Celoni i el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar estan al capdamunt, amb tres estrelles. A la ciutat de Barcelona s’hi concentren molts restaurants estrellats, però també en trobareu a Palafrugell i Sant Celoni.

Carme Ruscalleda els combina a la cuina del restaurant Sant Pau. La xef santpolenca té tres estrelles Michelin des de 2006. A més, el restaurant que dirigeix a Tòquio va aconseguir-ne dues, però la Guia els en va retirar una després del tsunami de 2011, ja que l’equip de xefs catalans van tornar a casa. Ruscalleda també ha aconseguit la primera estrella del restaurant Moments de Barcelona, on el seu fill és xef. Quins són els ingredients que han fet possible aquesta trajectòria?

Entrevista Carme Ruscalleda on Vimeo.

A l’altra cara de la moneda trobem al Ruben Calvo, propietari i xef del restaurant El Vellard , a Caldes d’Estrac. Ell no té cap estrella Michelin, tot i que la seva cuina s’apropa molt: un estil minimalista treballat amb productes de gran qualitat i del país. En Ruben ens explica alguns avantatges i incovenients sobre tenir i no tenir una estrella a la cuina.

Entrevista restaurant El Vellard on Vimeo.

Les estrelles Michelin es cuinen a base de molt esforç, hores de treball i idees. Aquests ingredients són imprescindibles, però sense un equip humà i professional al darrere, la recepta no seria completa.

La cuina de les estrelles por Laura Díaz, Ana Moreno, Meritxell Hernández se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

Agricultura ecològica: de l'arbre a la taula

La creixent preocupació pel medi ambient també es nota a taula. Cada vegada hi ha més gent que coneix un altre tipus de producció alimentària, més respectuosa amb la natura i també amb la salut de les persones. Encara fa poc temps que convivim amb aquest concepte, i potser genera alguns dubtes. Què és l’alimentació ecològica?

Aquesta teoria es tradueix en una cadena de producció alimentària diferent de la convencional. La primera baula comença al camp. En el cas de l’agricultura, canvia el temps de maduració dels fruits i com s’eviten les plagues. Nacho Moreno, enginyer agrònom de Can Carlets, ens explica les principals diferències entre el cultiu ecològic i el convencional.

   

La cadena continua als supermercats que ofereixen aliments ecològics. A Barcelona es poden trobar desenes d’aquests establiments. L’oferta ecològica de la ciutat es completa amb diversos restaurants especialitzats en aquesta alimentació.  

L’última baula són els consumidors. El 51% dels catalans ha consumit productes ecològics. Les raons de compra dels productes ecològics són la salut (59%), la qualitat (31%) i el sabor (26%). 

Després de fer un petit qüestionari a 10 consumidors de productes ecològics, extraiem les següents conclusions:

• El perfil del consumidor és una persona de mitjana edat (de 40 a menys de 65 anys), que treballa i amb estudis.
• La majoria consumeix verdura. Seguidament, apareix la fruita , els cereals i els làctics.
• El que més costa de trobar és la carn i el vi.
• Les paraules més anomenades per definir aquest tipus de producte són sa, qualitat, sense productes químics, proximitat i car. Aquest darrer és l’únic inconvenient que troben els consumidors respecte els productes ecològics.

Agricultura ecològica: de l'arbre a la taula por Ana Moreno, Laura Díaz, Meritxell Hernández se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.